Decadence

Decadence és una disecció dels hàbits de dues classes socials oposades, encara molt vius a la Gran Bretanya d’avui. És una paràbola d’uns pecats mortals trets de la màniga: gola, avarícia sexual, depravació a l’escola privada, crueltat a la caçera, esclavitud per la moda, embriaguesa i esnobisme.

A l’obra hi ha dues parelles que s’enganyen mutuament. Una dona de classe baixa, però que molt rica, contracta un detectiu privat per espiar el seu marit , un aristòcrata, que té un “afer” amb una dona que també és de classe alta.

La trama, però, és secundària comparada amb com Berkoff fa ús dels personatges per criticar el sistema classista anglès i deixa un sabor amarg a la boca del fastigosos que són. Com en totes les obres de Berkoff l’estil és el que mana: les cares brillants i maquillades, els somriures forçats i les riallades exagerades.

Tot l’atrezzo, des d’una copa de gintonic fins a un cavall galopant en la caçera, és crea mitjançant el mim. Amb només dos actors i un sofà la jerarquia social de la Gran Bretanya es recreada des d’un punt de vista hilarant i càustic.

Aquesta versió de Decadence es va representar al Festival Grec de Barcelona al 1998 i al 2014 al Nau Ivanow.

Autor Steven Berkoff
Direcció Sue Flack
Interprets Caspar i Sue Flack
Ajud. dirección Julie Nash
Musica original Julian Jahanpour/Nigel Haywood
Llums Tony Murchland
Vestuari i escenografia Escapade Theatre Company
Maquillatge i peluquería Patricia Mullen
Fotos Westudio.cat
Disseny gràfic Derek Zinger

Descarregar el dossier aqui

Veu el trailer

El que en van dir

“…Es evidente que ha corrido la voz, porque Decadence que no cuenta con otro aval que el boca a boca, llena la sala de un público que se lo pasa bomba (…) Texto, espléndido texto, pero es, sin embargo, uno de esos montajes en los que no entender inglés es una barrera relativa, porque la actuación de Caspar y de Sue Flack, también directora de la pieza, es tan extraordinariamente divertida, tan perfectamente inglesa, con esa mímica facial tan comprensible y cómica, que merece ser vista sólo por eso”.
EL PAÍS

“Consiguen llenar la escena de objetos, música y silencios, con auténtica magia teatral. (…) Un montaje francamente elegante, de remarcable sencillez y sobrecogedora interpretación. Una rara perla que merecería la pena cultivar”.
EL MUNDO