Diari d’un canalla

Diari d’un Canalla relata la dèria d'un home per colar-se en la alta societat, al preu que sigui. Originalment ambientada en el 1874 a Moscou, aquesta comèdia social segueix Gloumov, un pobre, jove solter, en la seva recerca per casar-se amb una dona rica i trobar un treball senzill, però lucratiu en la política. Per assolir aquests objectius, Gloumov mentirà, afalagarà, i satisfarà les vanitats dels rics. Incapaç de contenir la repugnància per les seves víctimes, Gloumov decideix alleujar-se escrivint-ne els comentaris satírics i les seves maquinacions en un diari. Accidentalment, el diari és descobert per alguns coneguts rics d’en Gloumov, cosa que podria significar la fi dels seus plans maquiavèl•lics.

Diari d'un canalla fa una crítica social sobre fins a quin punt una persona pot arribar per guanyar riquesa i poder, però d'una manera gratificant i còmica. El que fa l’obra tan divertida és que el públic està al corrent de tots els seus trucs – i probablement compartim la seva aversió per totes les debilitats socials que l'envolten. Tots som conscients que la cuita maquiavèl•lica de Gloumov per ascendir socialment és immoral, fraudulenta i perillosa però en el fons estem desitjant que se’n surti, que es casi amb la jove rica, que li posi les banyes al seu oncle i que passi per sobre de qualsevol que s’interposi en el seu camí. Al final, el diari és robat i es llegeix en veu alta a les seves víctimes. Ell queda exposat com el que és, però al mateix temps ells també es veuen exposats i no obstant això, trobem que ell és qui remena les cireres i que no poden viure sense ell.

Aquesta potent i espectacular producció d'Escapade, amb 11 actors, va comptar amb els còmplices habituals: Sue Flack com a directora; Julie Nash, la va assistir en la subdirecció; Adrian. P. Smith dissenyà una escenografia minimalista amb un to surrealista; la música original es va deixar en les mans de Julian Jahanpour i Eddie Mann. La il•luminació va anar a càrrec de Tony Murchland; la coreografia era de Jan Clayton, la figurinista era Patricia Mullen i el vestuari era deJuliana Georgiou-Lormand i Mariajo Labrador.

Watch the trailer

Amb:Eddie Mann, Julie Nash, Richard Felix, Mark Aspinall, Ben Vinnicombe, Jordi Hanley, Sue Flack, Siobhan Sheehan, Annie O'Callaghan, Jan Clayton, Tamsin Walker

Directora Sue Flack
Adjunt Direcció Julie Nash
Dissenyador  Adrian P. Smith
Música Julian Jahanpour
Cançons Eddie Mann
Violí Dave Holmes
Clarinet Nigel Haywood
Disseny de Llums Tony Murchland
Coreografía Jan Clayton
Promoció Annie O’Callaghan
Maquillatge i perruqueria Patricia Mullen, Tatiana Uribe, Hrön Blöndal Birgisdóttir, Paula Barthes, Deb Cartwright-Long, Mariajo Labrador, Julia Fossi, Ionela Sandulescu
Vestuari Mariajo Labrador, Juliana Georgiou-Lormand, Neus Regada
Atrezzo Kristina Borg
Regidora Bekka Burton
Operadors de Llums Roland Kelly, Mikey Harper, Jai
Disseny Gràfic Derek Zinger
Fotos Westudio.cat

Crítica a Teatre Barcelona 

"Ja m’havien parlat d’aquesta companyia i es van quedar curts. Són realment molt bons. Tot i que no he pogut entendre parts de l’obra, les emocions i la bona feina dels actors i actrius ho han fet molt més fàcil. La posada en escena és exquisida i segons he vist (i he sentit) han posat música original. Amb l’afegit de que el públic està assegut en dues graderies oposades el treball de posicionament ha reblat el clau de l’excel·lència. Hi ha tant i tant bo per veure que amb alguns amics estem pensant en tornar-la a veure. Un 10 per Escapade."

Crítica a LA FINESTRETA

"Una molt ben pensada adaptació, que frega la perfecció. La molt ben pensada escenografia i els jocs de llums a càrrec d’Adrian P. Smith i Tony Murchland, respectivament, ja criden des d’un bon principi l’atenció dels espectadors, que es troben immersos en la funció ja només pels elements tècnics tan ben treballats. En el moment en què apareixen els actors a escena la màgia augmenta i l’arrencada de l’espectacle manté al públic completament atret pel que té lloc a l’escenari. Els intèrprets fan una molt bona feina que va des de secundari fins la perfecta elecció d’Eddie Mann com a protagonista en el paper de Gregory Gloumov. La seva actuació  està molt influenciada pel toc anglès que mulla totalment l’obra i és el que fa la feina de guiar al públic per l’espectacle. És una funció que mereix un visionat durant els escassos dies que es troba al Versus Teatre. Donin una oportunitat al palpable talent d’Escapade Theatre."


Critica a at Stage Door

"El Versus Teatre de Barcelona nos trae una pieza teatral diferente a lo que podamos estar acostumbrados. Una apuesta arriesgada ya que se trata de un espectáculo en inglés que dura unas dos horas. 

La forma de representación es puramente británica, diferente a la que estamos acostumbrados a ver en España pero que personalmente me encanta. Me pareció muy interesante la forma en la que se puso en escena el texto y, aunque había algunas cosas que no entendí del todo, ya que a pesar de tener un nivel medio alto de ingles entre el idioma, tramas y personajes -que cada vez nos sorprendían apareciendo alguno nuevo-; es complicado llegar a todo. Pero aun así, eso último fue lo que me pareció más interesante. Todos los actores están maravillosos en sus respectivos roles. Algunos de ellos interpretan mas de un papel pero con la caracterización apenas lo notas (pensaba que eran mas actores actuando de los que vi en el momento del saludo). Y eso, me sorprendió.Por su parte, la escenografía cambia en cada acto. Para crear todos los espacios se usan los mismos objetos y solo con algún complemento, se crean espacios muy dispares, hecho que tiene mucho mérito. La distribución en sí es muy original y la puesta en escena es de lo más curiosa de ver.

En definitiva, un espectáculo diferente a los que podemos estar acostumbrados a ver aquí pero en el que, sin duda, vale la pena adentrarse para conocer otro tipo de teatro. Y es por eso que no puedo hacer otra cosa que recomendarlo."